Tot just començar i ja us abandono...

cortesia de Neregauzak

Ja ho deiem ahir, tot just comencem aquetsa història i ja us abandono. Per prescripció mèdica marxo una setmaneta o 10 dies de vacances. Vaig a veure a la família que tinc per Donosti. Per tant, les vacances es redueixen a fer el dropo, passejar i menjar i veure en quantitats industrials. Així que durant una setmana us deixo disfrutant de la meva cella i d'aquest fantàstic carrusel (al mític Alderdi eder de Donosti) com a metàfora de les meves vacances (passejar-menjar-veure-passejar-menjar-veure-... i així volta rere volta). Fins aviat, Hagfish

Benvinguts

Benvinguts siau, fa temps que em rondava pel cap fer un bloc. No m'havia decidit a fer-lo per diversos motius però el més important de tots ells era la llosa que tenia sobre el cap en forma de Tesi. Un cop superat el tràngol d'escriure i dipositar la tesi, he decidit posar-m'hi. La veritat és que no se què farem exactament ja que no crec que aquest bloc reflexi un tema concret, més aviat serà un lloc de trobada de diferents amics. Començarem ensenyant el que ha estat el torment dels meus darrers mesos:

cortesia de Sandra Perez Torras

Per als que hem coneixeu millor, sabreu que aquestes són les tres bèsties amb les que he treballat en els darrers 6 anys. Són, d'esquerra a dreta, l'ascidi Ciona intestinalis, l'amfiox Branchiostoma floridae i la mixina Myxine glutinosa. De fet he intentat analitzar els genomes d'aquestes bèsties (ara que està de moda...) ja que tot i que sembla que no tinguin massa a veure amb nosaltres, són uns parents propers de tots nosaltres.

Espero mantenir la peridiocitat (si començo així... malament) però per a ser el primer escrit i no saber com funciona, ja n'hi ha prou.