Peridis (C) publicat a El País (26/1/07)
Aquest darrer cap de setmana vaig disfrutar de la companyia de la meva tieta de Donosti. El cap de setmana va transcorrer alegrement però hi ha un fet que sempre m’ha sorprès de la gent del país basc. La política de casa seva és un tema bastant tabú i en conseqüència, tot i la situació actual no vàrem parlar del tema fins l’últim dia i per petició meva. Per sort, la meva família té unes idees polítiques bastant correctes ja que no són borrokes o abertzales, més aviat són d’esquerres no nacionalistes. El resum global de la conversa és que encara queda esperança tot i que preocupa la crispació generalitzada que hi ha. Aquesta es veu fomentada per certes agrupacions polítiques que en treuen un rèdit electoral. Ahir mateix, al ple de l’ajuntament de Donosti van entrar uns energúmens que cridaven coses com “Iñaki askatu” (llibertat per a Iñaki). Aquests pretenien reivindicar la llibertat del pres Iñaki de Juana Chaos que es troba reclòs per l’aplicació sutil de la llei. Dic això ja que, tot i que crec que l’etarra no es mereix massa, és cert que si pretenem ser un pais realment democràtic, els codis penals i la constitució no han de ser eines subjectives ja que hi ha gent al carrer i als mitjans de comunicació que diuen barbaritats més greus que las de de Juana i no els hi passa res. Tot això ho dic ja que la resposta que es va produir a la irrumpció dels energúmens al ple de Donosti va ser fer-los fora pero una vocal del PP va dir: “que cojan unos bollos para el muerto de hambre” en clara alusió a la vaga de fam que està realitzant l’etarra Iñaki de Juana Chaos. Aquest comentari és similar al que va fer el líder de la oposició (Mariano Rajoy) el dia que el tribunal va decidir no alliberar de Juana, va dir que era el dia més feliç de la seva vida. Pobre infeliç, hauria d’anar al metge i fer-s’ho mirar ja que crec que segur que ha tingut millors dies i per tant és un mentider compulsiu o realment és un infeliç patològic.
Comprenc que la situació al país basc és francament complicada i que no es pot alliberar un pres perquè està en vaga de fam però crec que molts compartiu la opinió meva de que amb comentaris com aquests el problema no es solucionarà mai. Al cap i a la fi els perjudicats som nosaltres, el poble, i alguns polítics han entrat en un joc en el qual la opinió del poble no es considera a no ser que sigui per a manipular-la tal i com hem observat amb el boicot cap a Catalunya. Com ja vaig dir un dia, JA N’HI HA PROU. Hagfish on earth
Aquest darrer cap de setmana vaig disfrutar de la companyia de la meva tieta de Donosti. El cap de setmana va transcorrer alegrement però hi ha un fet que sempre m’ha sorprès de la gent del país basc. La política de casa seva és un tema bastant tabú i en conseqüència, tot i la situació actual no vàrem parlar del tema fins l’últim dia i per petició meva. Per sort, la meva família té unes idees polítiques bastant correctes ja que no són borrokes o abertzales, més aviat són d’esquerres no nacionalistes. El resum global de la conversa és que encara queda esperança tot i que preocupa la crispació generalitzada que hi ha. Aquesta es veu fomentada per certes agrupacions polítiques que en treuen un rèdit electoral. Ahir mateix, al ple de l’ajuntament de Donosti van entrar uns energúmens que cridaven coses com “Iñaki askatu” (llibertat per a Iñaki). Aquests pretenien reivindicar la llibertat del pres Iñaki de Juana Chaos que es troba reclòs per l’aplicació sutil de la llei. Dic això ja que, tot i que crec que l’etarra no es mereix massa, és cert que si pretenem ser un pais realment democràtic, els codis penals i la constitució no han de ser eines subjectives ja que hi ha gent al carrer i als mitjans de comunicació que diuen barbaritats més greus que las de de Juana i no els hi passa res. Tot això ho dic ja que la resposta que es va produir a la irrumpció dels energúmens al ple de Donosti va ser fer-los fora pero una vocal del PP va dir: “que cojan unos bollos para el muerto de hambre” en clara alusió a la vaga de fam que està realitzant l’etarra Iñaki de Juana Chaos. Aquest comentari és similar al que va fer el líder de la oposició (Mariano Rajoy) el dia que el tribunal va decidir no alliberar de Juana, va dir que era el dia més feliç de la seva vida. Pobre infeliç, hauria d’anar al metge i fer-s’ho mirar ja que crec que segur que ha tingut millors dies i per tant és un mentider compulsiu o realment és un infeliç patològic.
Comprenc que la situació al país basc és francament complicada i que no es pot alliberar un pres perquè està en vaga de fam però crec que molts compartiu la opinió meva de que amb comentaris com aquests el problema no es solucionarà mai. Al cap i a la fi els perjudicats som nosaltres, el poble, i alguns polítics han entrat en un joc en el qual la opinió del poble no es considera a no ser que sigui per a manipular-la tal i com hem observat amb el boicot cap a Catalunya. Com ja vaig dir un dia, JA N’HI HA PROU. Hagfish on earth
