6.5.07

Humor polític

En tots els paisos més o menys democràtics, existeixen humoristes polítics. A casa nostre n'hi ha uns quants que m'agraden molt però sempre m'ha encantat en Forges (pseudònim català del Sr. Fraguas). Ahir va publicar a El Pais la següent vinyeta:


Forges, El Pais 05/05/2007

Després de les estrepitoses que va fer en l'entrega de no se quin premi jo proposaria una inscripció del tipus "al gran bebedor" o "al gran mentiroso" i no pas la famosa "al gran estadista". Que hi posarieu al bust d'aquest energumen? Fins aviat, Hagfish on earth

2.5.07

Fer pais

Les darreres accions i declaracions de certs partits polítics i la seva maquinària mediàtica m'està provocant un "despertaferro" nacionalista. En una web de la que prefereixo no donar publicitat, he trobat una espècie de diàleg internàutic entre el Federico Jiménez Losantos y fans d'ell mateix. La veritat es que si voleu us puc donar l'adreça ja que es una evidència de la demagàgia que són capaços de difondre certs personatges. Tot seguit trobareu uns quants exemples (P: preguntes dels fans, R: resposta de Don Federico i H: Hagfish on earth):

P: ¿Se puede considerar que valenciano, balear y catalán forman parte del mismo sistema lingüístico sin ser sospechoso de ser un pancatalanista ni un antiespañol?
R: Lo mismo que se puede sostener que gallego y portugués forman un mismo tronco pero nadie dice que es un mismo idioma. Yo defiendo el idioma de la libertad y, por tanto, el derecho a usar la lengua mayoritaria de los españoles en toda España, que es lo que se trata de impedir con el fomento de troncos, tronquitos y tronquetes.
H: Sic. Només li ha faltat dir aquella barbaritat que sostenia algú del PP Valencià (no recordo qui era) que va dir, que de fet, el valencià era més semblant al castellà que no pas al català.
P: Buenas tardes, Federico. ¡Enhorabuena por su Micrófono de Oro! Aparte de a Del Olmo (su cara avinagrada durante su discurso lo decía todo), debe de haber escocido a unos cuantos progres. ¡Siga así, y ánimo!
R: Gracias. Con cierta perspectiva, lo de plantarse en Ponferrada fue un acto suicida, pero tal vez por eso y la clásica fatuidad progre no tenían preparada la trampa total. De todas formas, arriesgamos mucho, quizás sin necesidad. La Virgen del Tremedal, que es muy milagrera, me haría el quite.

H: Sic. Quan diu "suicida" "arriesgamos" pot estar parlant en sentit real o figurat. La primera opció indica una certa proesa ja que si escriu seu ser que ha sobreviscut... La segona, suposo que indica una situació incòmode per a ell ja que suposadament estaria rodejat per rojos. Ara bé, el seu narcisisme és tan inmens que no podia estar-se de recollir el premi.

P: Buenas tardes/noches, Federico: En el último chat le pregunté sobre la manera sigilosa con que el PP está empezando a desmarcarse de la teoría que imputa la autoría/colaboración de ETA en el 11-M. Usted me contestó, al igual que César Vidal, que no lo veía de esta misma manera. ¿Sigue de acuerdo, a pesar de las declaraciones de altos cargos del PP que desvinculan a ETA del 11-M?

R: Creo que empieza a dibujarse una doble línea, que esta mañana explicaban Múgica y Del Pino. Hay quien cree que los moros están tapando a ETA y hay quien cree que la ETA es la segunda línea de engaño, para tapar la autoría policial o de servicios secretos. Cada vez estoy más cerca de la segunda, sin descartar, claro, la primera.
H: Sic, la premsa groga impera...

És podria entendre com una manera una mica destructiva de fer pais. Sembla que a les espanyes es permet qualsevol cosa per tal d'aconseguir salvar el pais de la "ruptura". Crec que a casa nostre som una mica més sutils i sabem fer pais amb humor i disseny. No necessitem recorrer a estereotips tan xarons (o chabacanos que diem alguns), un exemple el trobem en les fantàstiques samarretes que dissenyen els de Catalunyam. Espero que tinguin tant èxit com les meves estimades Kukuxumusu, el petó de la puça de Mikel Urmeneta ha aconseguit associar un disseny a un territori i a una identitat sense necessitar provocar cap tensió. Fins aviat, Hagfish on earth


25.4.07

Pastafarisme




Fa dies us vaig dir que us parlaria del pastafarisme, el bloc del Llumenera del Miquel m'hi ha fet pensar i per això us ho explico. Com molts sabreu, la meva formació ha estat (per sort) completament laica; a això hi podem afegir el fet de que he rebut una formació científica, concretament he estudiat biologia i he treballat amb aspectes relacionats amb allò que s'anomena evolució. En aquesta situació compendreu que qualsevol de les històries que expliquen les diferents religions per a justificar la creació de tot allò que ens envolta, em sembla una collonada soberana. No vull que se m'entengui malament, comprenc l'existència de les religions que serveixen per a redimir les angoixes de les persones. Però, si superem aquest llindar, podriem dir que s'extralimiten. Fa uns quants centenars d'anys, hom poder no tenia les eines de les que disposem avui en dia i per tant les explicacions que justificaven l'origen de les coses podien ser del tot esotèriques. Ara bé, els dies han passat i moltes d'aquestes religions han optat per atacar l'evidència per comptes d'adaptar-se (terme purament evolutiu) a l'evidència. Així observem com hi ha un nou resorgir del creacionisme. Especialment als EEUU, sota el nom de Disseny Intel·ligent, es promou la idea de que la perfecció que observem avui en dia a qualsevol lloc, només pot ser fruit del disseny d'una intel·ligència suprema, ergo nostre senyor. Aquest moviment té molt poder als EEUU i en certs casos ha arribat a aconseguir que les escoles imparteixin al mateix nivell el creacionisme i l'evolucionisme. Per sort, encara hi ha gent que hi toca (tot i que amb el que us explicaré no se si hi toca massa) i en Bobby Henderson va fundar el Pastafarisme o com diria ell "Church of the Flying Spaghetti Monster" (http://www.venganza.org/). Aquest "preocupat ciutadà" ha proposat que l'origen de la terra i la vida es deu a l'acció d'un monstre de pasta volador. Aquesta religió, que per cert cada cop té més fidels, sembla molt irreal però el seu creador defensa que té tants fonaments com qualsevol altra, com pugui ser la fe cristiana. Per aquest motiu, ha demanat als governadors americans que a les escoles no només s'ensenyi el creacionisme i l'evolucionisme sinó que també s'hi hauria d'incloure el Pastafarisme. Aquest "preocupat ciutadà" a intentat marcar un gol al sistema americà intentant fer entendre a la gent que una cosa és la ciència i una altra és la paraciència. Sembla que de moment el Pastafarisme no ha assolit prous èxits però si més no, val la pena visitar-los i riure una estona amb els fideus tot poderosos i d'aquesta sutil manera, treure força als creacionistes. Fins aviat, Hagfish on earth.

23.4.07

Sic




Sense comentaris:

"Vendo costo del güeno"
• Detingut un home a Badalona que distribuïa notes indicant com aconseguir haixix
EL PERIÓDICO
BARCELONA

Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de Badalona acusat de tràfic de drogues després de descobrir que era el suposat autor d'una nota manuscrita en què s'anunciava un punt de venda d'haixix. El text, ple de faltes d'ortografia, inclou un plànol i les instruccions per contactar amb el suposat traficant, identificat com a Marcos R. I., de 32 anys.

Agents de la policia autonòmica van localitzar en diversos llocs de Badalona fulls escrits a mà i fotocopiats en què s'especificava la manera d'aconseguir aquesta substància il·legal. El text ja informa que "una barreta" d'haixix val 20 euros.

El suposat autor de la nota demana als futurs clients que s'esperin al costat de la finestra del darrere de casa seva i als bancs "d'asseure's [sic]". Marcos R. I. indica que per avisar-lo cal xiular al lloc que s'indica al plànol, això sí, "sin llamar la atensíon o no su vendo na [sic]".

Dubtes dels Mossos

Encara que la nota especificava que no es venia droga a menors, els fulls es van trobar en molts llocs públics i en una plaça del barri de Sant Roc on normalment es reuneixen molts joves.

Tot i que els Mossos van arribar a dubtar si els escrits eren una broma per la gran quantitat de faltes d'ortografia que hi ha i pel plantejament surrealista, van decidir muntar un dispositiu de vigilància en aquesta zona. Els agents van comprovar que, efectivament, s'hi produïa un delicte de tràfic de drogues, incloent-hi venda a menors, seguint les instruccions del text trobat al carrer.

El detingut, amb antecedents

La policia autonòmica va comprovar que en una sola tarda el detingut va fer 12 presumptes trafiques il·legals. Així, el dia 19 d'abril els Mossos van detenir Marcos R. I. a l'identificar-lo com la persona que subministrava haixix des de la finestra de casa seva.

El sospitós, que tenia un antecedent policial per robatori, va passar a disposició del Jutjat número 2 de Badalona dissabte passat.

Fins aviat (espero), Hagfish on earth


P.S.: perdoneu l'oblit aparent del bloc, porto dies que blogspot no em funciona. Espero poder continuar escribint pero no sembla deixar-me.

11.4.07

Premsa groga

No faré comentaris al respecte, el vídeo és una mica llarg però sempre va bé saber que diuen desde fora. Fins aviat, Hagfish on earth

10.4.07

Bàket vs Futbòl

Fa dies que volia escriure però per una cosa o una altre, ho he anat deixant. Salto el capítol de l'evolució tot i que prometo parlar-vos dels pastafaris. L'entrada es un crit en favor de l'espectacle del bàsket. Portem una setamana on tots els partits que s'han retransmès han estat sensacionals, emocionants, infinitament superiors a partits aburridots com el del Barça i el Saragossa. El primer partit dels play-offs entre l'Unicaja i el Barça va ser molt bo, intens amb esperança durant molta estona però al final, la superioritat desde la línia de 3 punts va ser contundent. La tornada va ser una venjança en tota regla, on "la bomba" la va liar i va justificar les seves constants especulacions sobre un futur NBA. Diumenge vaig patir com feia temps amb el Caja San Fernando i la penya però el Rudy va donar un plus que el portà a la victòria dels de Badalona, demostrant que també mereix anar a fer companyia al Gasol, Garbajosa... I a la tarda la festa va ser grossa, l'empatx de bàsket durant una setmana on el clima convidava a quedar-se a casa i no fer res es va veure engreixat amb un partidàs. Jo ho sento però no puc entendre qui no disfruti d'un partit com el del Barça i el Tau, no ho entenc. La tansió va durar tot el partit, jugadors molt inspirats, moltes faltes personals, cap equip acabava de destacar... el final és el millor de tot i no només perquè supossés la victòria del Barça. Aquí ho podeu veure, el Tau guanya d'1 punt i a falta de ~13 segons li piten una falta a favor del Tau durant la lluita d'un rebot, el Barça es troba en bonus i el jove pívot Splitter va fallar un dels dirs. Queden molts pocs segons i el Tau decideix no forçar la falta, gran error defensiu d'un colosal Scola i la gran promesa Jaka Lakovic es casca un triple que dóna la victòria al Barça, sensaciol. Fins aviat, Hagfish on earth




27.3.07

Matt Groening és Darwinista

Avui volia parlar-vos novament de la crispació política, de la suposada multa que li caura a Jiménez Los Santos però... Res d'això, avui toca parlar d'evolució. Avui he trobat un video dels Simpsons on s'escenifica l'origen de la vida i com evoluciona aquesta fins arribar a l'home. Es veuen els grans llinatges en forma de Homer-medusa, Homer-peix, Burns-pop... fins a Homer-home. El vídeo, en entorns afins al darwinisme, és genial. M'ha alegrat veure allò que hem estudiat expressat amb la prespectiva del gran Matt Groening i els seus personatges. També m'agrada veure com a l'altre banda del charcu encara hi ha gent que no defensa el disseny intel·ligent (molt recomenable la lectura de l'article que hi ha a la Viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Disseny_intel·ligent). Espero que agradi a tothom, jo encara ric.


Evolution - Click here for more blooper videos

26.3.07

Fonts d'informació



La setmana passada, el meu germà va ser citat a la premsa i a la ràdio. El motiu d'aquesta rellevància mediàtica va ser la caràtula d'un DVD pirata que va comprar amb la seva amiga i companya d'aventures Olga. La pel·lícula en qüestió era "Caniche" de Bigas Luna i en el llibret sortia la foto del director. Ara bé, la foto corresponia a en Josep Bargalló. L'anècdota té la seva gràcia ja que en Bargalló havia estat guionista de pel·lícules d'en Bigas Luna però en cap cas va ser-ne el director. Suposo que el chino de torn va fer una cerca de fotos d'en Bigas Luna i va trobar per error la d'en Bargalló en un posat molt patriòtic amb la senyera i va pensar que era la foto ideal ja que als chinos això de les banderes també els hi agrada. El meu germà ho va penjar en el seu blog (http://www.fotolog.com/bao_bao/20071364) i una amiga que té a la china li va fer gràcia i també ho va penjar. La mariona, l'amiga, té alguna conexió amb l'entorn ERC i així va començar a cremar la pólvora. No ser en quin moment la premsa se'n va fer ressò i mitjançant comentaris al blog de la Mariona o mails al meu altre germà, van localitzar a l'Ander i l'Olga i ja la tenim liada. Entrevista a la SER, notícia a El Periodico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=390399&idseccio_PK=1026&h=). Realment estem pobres de notícies o això de la globalització té implicacions curioses. No em puc estar de fer un comentari sobre les fonts d'informació que utilitzen actualment els diaris ja que el comentari de: "Potser és per l'actitud patriòtica de Bargalló, mirant de perfil i amb la senyera al costat. Això agrada molt a la Xina, són molt nacionalistes", raona Permanyer. Com si el meu germà fos una eminència en política... Fins aviat, Hagfish on Earth

20.3.07

Filosofia barata

La carrera cinematogràfica d'en Keanu Reeves va comença a despuntar a finals dels 80, començaments dels 90. En aquella època va fer películes com "le llamaban Bodhi". No se com collons ho deuen haver traduit els de TV3 ­-l'anomenaven Bodhi?-, de fet el títol original és Point Break (1991 Kathryn Bigelow). El guió és una mica jovenívol; una espècie de Robin Hood surfero que roba als rics per a repartir-ho en juergues entre colegues, un agent de l'FBI que s'hi infiltra i com fruit d'una espècie de pacte entre homes (molt mascles ells, res de mariconeo), al final de la pel·lícula, no el deté i el deixa que es suicidi fent surf a la onada. Aquest és un tòpic de la filosofia barata dels surferos on la seva vida gira al voltant de la cerca de l'onada més gran que mai s'hagi surfejat. Una cerca a nivell esperitual, on la mort com a accident surfero equival al súmmum diví, en arribar al nirvana... res més que filosofia barata. Haig de reconèixer però que com adicte al mal temps (sempre que no faci mal) que sóc, fa anys que m'obsesiona poder veure la onada. Una gran onada espetegant a qualsevol punt del front marítim de Donosti, en un dia gris, plovent, amb vent. La imatge no és especialment bucòlica però l'espectacle de les onades quan trenquen sobre les roques del Peine de los Vientos, del pico del loro, de les porxades la concha, de l'espigó del port, de les roques del Paseo Nuevo o més enllà a Gros és espectacular. La bellessa de la façana de Donosti lliga perfectament amb el mal temps. Aquests dies hi ha temporal de vent i fred, sembla que al final haurem de patir les darreres raneres (los últimos estertores, Pompeu dix it) de l'hivern, a Donosti han tingut un dia sensacional. Fins aviat, Hagfish on earth



http://www.diariovasco.com/galerias/fotosdia/temporal-viento-nieve-2007_200703191448.html?id=20



15.3.07

Giant Plush Microbes

L'altre dia, en una conversa en el cotxe amb la Sandra, xerravem sobre el món de les consoles. No recordo quin comentari vaig fer i la Sandra em va dir que era un freak. Aquest anglicisme és un adjectiu que inicialment tenia un sentit clarament despectiu. No se si pretenia ser un comentari despectiu però a mi em va agradar. Haig de reconèixer que encaixo més en l'adjectiu geek, que fa referència als freaks tecnològics. Precisament en una pàgina que es diu ThinkGeek vaig trobar els peluixos que us ensenyo a continuació:


per a més informació (http://www.thinkgeek.com/geektoys/plush/6708/)

Aquestes peluixos tan macos són una freakada impressionant, són ninos de patògens de l'home. Jo us ensenyo només alguns com un Trypanosoma, un E. coli i un rhinovirus (sabeu dir quin és quin?) però n'hi ha molts més i són molt macos (http://www.thinkgeek.com/geektoys/plush/6708/images/). Jo crec que molts haureu de reconèixer que us ha passat el mateix que a mi; al saber el que eren, encara m'han agradat més (deu ser una espècie de morbositat laboral). Fins aviat, Hagfish on earth


12.3.07

Dr Hagfish on earth

Molts ja ho sabeu però ara fa uns dies vaig aconseguir allò que tantes hores m'ha pres, el títol de Doctor. Haig de dir que a toro passat, és una tonteria, un tràmit... Però també és cert que aquest darrer any ha estat bastant dur, especialment el darrer mig any. L'esforç intens realitzat per aconseguir acabar la memòria de la tesi, la preparació de la defensa... Sembla que la cosa va sortir prou bé, o això m'han dit. Jo personalment, una mica perfeccionista com sóc crec que podria haver sortit força millor però què hi farem; el que està fet està fet i crec que vaig tenir suficient sang freda com per enfotreme'n de mi mateix a mitja defensa rient-me d'un error que havia comès. Ara estic disfrutant de unes pseudovacances ja que fins que no comenci a treballar de nou, no tinc obligacions i per tant intento disfrutar al màxim. Surto de festa, surto a passejar, jugo amb la Wii que van regalar-me per la tesi els meus companys del lab (això rebrà un comentari específic)... En definitiva faig el ronso tot el que vull i més, a més a més, no em sento culpable per fer-ho i per tant ho disfruto. Sense que serveixi de precedent i només per un cop: Fins aviat, Dr. Hagfish on earth

Espero no acabar així...

6.3.07

nervis


nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, nervis, demà és el gran dia (GLUBS). Aviat tornaré a ser amb vosaltres, the nervous Hagfish

27.2.07

"Musical breast implants"




Avui volia parlar d'en Bao Bao, està una mica tristot perquè quan llegeixi això ja es trobarà en el campus de Beida. Però la història que s'explica a través d'unes titelles turco-chineses haurà d'esperar.

El meu alter ego "gore" m'obliga a parlar d'una notícia que he trobat en una web seria de notícies que s'anomena Ananova. El cercador no el coneixia però hi he entrat a través del google quan buscava un accessori de l'mp3 que tinc. Semblava una pàgina sèria i he decidit veure quins tipus d'articles tenia. En aquest punt, he decidit buscar les notícies que tenien sobre, per exemple, mp3's. Llegint llegint he trobat una notícia que m'ha deixat glaçat. Es titula "Musical breast implants" (glubs), és a dir implant mamari musical. Hem sembla molt fort, la notícia diu així:

Els xips de memòria que permeten guardar arxius musicals aviat podran ser montats en els implants de mama. Un dels pits podria allotjar el reproductor mp3 en si i l'altre podria enmagatzemar tota la discogrfia preferida de la portadora. BT futurology ha desenvolupat la idea i creu que podria ser possible en els propers 15 anys. Ian Pearson, analista dels laboratoris de BT va dir que l'electrònica basada en plàstics flexibles hauria de caber en l'interior del pit. La senyal d'audio seria transmessa als auriculars i el control de l'aparell es realitzaria a través d'un dispositiu que es pot colocar a la cintura i que es comunicaria per Bluetooth. Segons The Sun, Ian Pearson va dir: "Ara mateix, se'm fa molt difñicil pensar que un implant mamari és merament decoratiu. Si una dona té una cosa implantada permanentment, també podria fer quelcom útil". Els sensors al voltant del cos, conectats a través d'impulsos elèctrics amb els xips ens podrien avisar d'alteracions cardíaques, la pressió sanguínia, diabetis i càncer de mama.
Podeu trobar l'original a: http://www.ananova.com/news/story/sm_1570835.html

A mi m'ha semblat molt fort, no se que en penseu. Potser les coses canvien molt d'aquí a 15 anys però se'm fa molt difícil pensar que això serà una revolució com la que va suposar l'iPod. O això espero... Tot i que la part relacionada amb la prevenció de la salut tampoc ho trobo tan extrany. De fet, ja existeixen aparells que s'implanten per a fer quelcom (marcapasos, dispensadors automàtics de morfina...). Fins aviat, Hagfish on earth

21.2.07

Llocs idílics


Tots tenim llocs que considerem idílics. Llocs on anar de vacances, llocs on descansar, llocs on disfrutar, llocs… Jo personalment estic enamorat del Cap de Creus, del Parc Natural d’Aigüestortes i del País Vasc rural. També és cert que no conec llocs suposadament mítics com pot ser el carib, Costa Rica, oceania o qualsevol altre i per tant la meva opinió es limita a allò que conec. Ahir vaig llegir a la premsa que el diari anglès “The Guardian” ha fet una llista de les 10 millors platges del món (http://travel.guardian.co.uk/article/2007/feb/16/beach.top10). Diu així:

1. Las Islas Cies, Galicia, Spain
2. Tayrona national park, Colombia
3. Porto da Barra, Salvador, Brazil
4. Anywhere on Palawan, the Philippines
5. Nungwi, Zanzibar, Tanzania
6. Arambol, Goa, India
7. Whitehaven, Whitsunday Islands, Queensland, Australia
8. Shell Beach, Isle of Purbeck, Dorset
9. Sinclair´s Bay, Caithness
10. Aroa, Aitutaki, One Foot Island, Cook Islands

En aquesta llista hi ha llocs habituals com Tanzania, Brasil o illes perdudes de la mà de Déu però a mi m'ha sorprès la presència en primer lloc de les Islas Cíes. Haig de reconèixer que jo hi he estat, farà 15 anys però coincideixo amb que són unes illes maravelloses. L’aigua és cristalina, la sorra blanca, com si fós el carib però com molt bé diu la font, la gran diferència és que l’aigua és gèlida. Jo vaig ser-hi un agost i recordo perfectament la sensació que vaig tenir en banyar-me. Imagineu-vos entrar a l’aigua i que de sobte et vingui una sensació com si t’estiguessin clavant agulles per tot el cos; doncs així mateix va ser. També haig de reconèixer que el bany valia la pena ja que la flora i la fauna que hi havia dins i fora l’aigua eren sensacionals. Quins són els vostres llocs idílics? Fins aviat, Hagfish on earth.

20.2.07

Tipografia

“Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils”

Un distant amic m’ha fet pensar en la tipografia. Ja fa temps que utilitzo l’ordinador com a eina necessària per a processar textos. El gran canvi que vaig notar en abandonar la màquina d’escriure va ser la varietat de tipografies que existien. Fa anys, els CDs carregats de fonts eren com un tresor ja que l’accés a la xarxa no existia en aquest país i els preus d’aquestes fonts eren exagerats. Actualment existeixen moltes webs on de manera gratuita aconsegueixes infinitat de webs tipogràfiques. Hi ha fonts molt especials, la clàssica i sòbria Times New Roman, la Avant Garde em recorda la tipografia típica de l’art nouveau, la recentment descoberta Trebuchet MS (en la que escric aquest text) és informalment elegant. N’hi ha altres que són necessàries per a la feina; la font en grec és obligatòria, altres com la Courier són tirant a horroroses però en certs programes de seqüències són necessàries ja que tots els caracters d’aquesta font tenen exactament les mateixes dimensions (amplada). Altres m’havien agradat però ara les odio, un exemple evident n’és la Comic Sans MS ja que me n’he fartat de tant veure-la. Com molts sabreu, recentment he dipositat la Tesi (que per cert defenso el 7 de març). Gràciès a la Sandra vaig resoldre una de les coses que havia deixat per al final, sabia que l’elecció de la tipografia em podia fer perdre molt temps. Va suggerir-me la font Trebuchet MS i la vaig trobar fantàstica, informalment elegant, simple de les línies, sense cap serif que molesti (http://es.wikipedia.org/wiki/Serif), molt fàcil de llegir (més que l’estimada AvantGarde). M’està pasant com m’havia pasat en altres èpoques, m’he obsessionat amb una tipografia tot i que haig de reconèixer que mai li seré fidel. Com sempre, la formalitat em farà recórrer a la Times o en trobaré una altra… Un altre dia ja parlarem de l'art de l'edició de textos, altre camp on els ordinadors han permès fer filigranes. Us agraden les Fonts ? A mi sí ! Fins aviat, Hagfish on earth

18.2.07

Aigua bruta i transformacions homeòtiques

Acabo de llegir el llibre “Aigua bruta” de Pau Vidal. El llibre és un magnífic exponent de com el català és viu i és un mitjà com qualsevol altre, actual i agradable. El thriller que planteja l’autor és molt agradable i té tocs surreals propis d’autors com Mendoza però amb la gràcia que només li he sabut trobar a la manera d’escriure del gran Jesús Montcada. Alhora que entrentingut, és una queixa encoberta a la indiferència que provoquen els delictes ecològics. Aquest és un tema molt seriós ja que si observem com estem deixant el planeta, un prefereix amagar el cap sota l’ala i no pensar en el futur. A més, les notícies que surten a la premsa són un pel alarmistes ja sigui perquè exageren o per manca d’informació. Avui mateix he llegit una notícia que parlava del neixament d’un ànec amb 4 potes. Això que podria ser el somni d’alguna indústria alimentària, no és res massa espectacular. La notícia no explica res sobre les causes d’aquest ànec 4x4 i per tant, tot són especulacions. Jo hem decanto per una rara però senzilla trnasformació homeòtica. Aquestes mutacions genètiques van ser descrites ja fa anys a la mosca del vinagre Drosophila melanogaster (Lewis, Nature 276, 1978, 565). Expliquen com amb un senzill canvi en el domini d’expressió dels gens homeòtics, el tercer segment toràcic (T3) té el mateix fenotip que el segon (T2). Així en comptes de tenir un T2 amb un parell d’ales i un T3 amb un parell d’halteris, tenim un T2 amb ales i un T3 amb ales. Alguna cosa semblant li deu haver passat a aquest ànec… Ciència a part, a mi m’ha fet més gràcia que no pas por i per això l’he posat. Fins aviat, Hagfish on earth

16.2.07

Gir nacionalista...

Com alguns sabreu, sóc mig català mig basc. L’origen de la meva família hem podria haver inculcat una clara tendència al nacionalisme. Tot el contrari, sempre he crescut en un entorn que es podria explicar amb la màxima anarquista de “La meva pàtria és el món, la meva família la humanitat”. Ara bé, haig de reconèixer que el constant atac a qualsevol cosa relacionada amb Catalunya que s’està cometent. Va començar fa anys, recordo clarament un viatge que vaig fer en un taxi que portava la Cope com a emisora. Aquest va transcórrer un dels estius que en Sergi Bruguera va guanyar el Roland Garros, per tant, 1993 o 1994. Així que ens remontem a fa almenys 12 anys. La sintonia que vaig haver de suportar va lligar una curiosa relació d’idees on es va parlar del “tenista espanyol” Sergi Bruguera i el “financiero catalán” Javier de la Rosa. La meva tendència anarquista m’havia permès ignorar les barbaritats que se sentien a favor o en contra dels nacionalismes però… Aquest cop ho direm “clar i català”: se m’han omplert els ous! Les barbaritats proferides han arribat a un nivell tan vulgar que m’estan fent néixer un esperit nacionalistes. Aquest gir nacionalista hem preocupa però veure com actuen certs Polítics de certs Partits hem “treu de polleguera”. La demagògia que utilitzen alguns per a aconseguir rèdit electoral hem sembla vergonyosa. Veure com una empresa ha retirat un patrocini a un esportista professional com a càstig a unes declaracions que no coincidien amb l’ideari polític dels seus amos, “me fa temor” que deia una amiga. Intento fer reviscolar el meu escut anarquista per a soportar-ho però cada cop és més complicat. Tot seguit cito el polèmic text d’un esportista professional:

L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m’impulsa a pensar que a l’estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: ‘el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones’, referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre ‘Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial’, ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al•legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per ‘no haver investigat’ les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d’aquests reincident), indultats.

I resulta que… Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d’hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t’esgoti la bona fe.


Oleguer Presas



Fins aviat, Hagfish on earth 

14.2.07

Identitats ocultes i petits pandes

     En el món que vivim hi ha un curiós fenomen que m’està sorprenent. Gràcies a internet hi ha un munt de gent (jo el primer) que interactua amb altres de manera anònima. El meu alter ego a internet és en Hagfish però...Qui és en Pau Marc? I en Bao_Bao? Bé aquest darrer el conec però el primer no en tinc ni idea. Aquesta tendència que tenim per a les identitats ocultes no deixa de ser una excusa per a amagar-nos de la resta, en alguns casos es per amagar algun acte poc correcte però hi ha casos que em sorprenen sobremanera. L’altre dia em vaig quedar sorprès per la potència del fenomen de la vida paral•lela de “Second Life” (http://secondlife.com). En aquesta vida virtual un pot ser com vol ja que un mateix crea, a través d’internet, el seu personatge. El personatge es pot passejar pel món que van creant els usuaris de “Second Life”. A sorpresa meva, els usuaris han creat, per dir-ho d’alguna manera, la terra virtual ja que a excepció d’excentreicitats, s’han creat ciutats similars o fins i tot iguals a les reals. M’ha sorprès més l’addicció que està creant aquest mon ja que hi ha gent que prefereix la vida paral•lela a la real ja que així pot ser com realment dessitja. Això no deixa de ser una malaltia com altres existents però hi ha una cosa que encara m’ha sorprès més. Hi ha gent que s’hi guanya la vida, i de quina manera… En aquest món virtual existeix una moneda virtual que té canvi real. Així hi ha gent que s’ha dedicat ha desenvolupar activitats virtuals per les quals s’ha de pagar. Aquestes activitats són tan variades com la construcció de territori, edificis, personalització dels personatges, concerts i fins i tot sexe virtual. Existeixen almenys 2 persones que han guanyat més d’un milió de dòlars (reals) jugant al joc. Realment no sé on anirem a parar però a mi de moment no m’hi trobaran ja que prefereixo la “First Life”.

     Per acabar volia mostrar unes imatges que vaig buscar després de veure el bon funcionament del parc de cria de l’ós panda a Wodong, China. Els cadells són molt macos però aquestes bèsties, probablement pel pelatge que tenen agraden en especial. La meva elecció personal correspon a la imatge de l’ós recent nascut. Fins aviat, Hagfish on earth




 

13.2.07

Dakino Film Festival

Navegant per internet he trobat un bloc d'un freak del cinema (http://blog.lagateradigital.com/2007/01/23/otra-mirada-de-cine/#) que parlava d'un festival de cinema que es diu DaKino Film Festiva. Es celebra a Brasov (Romania). Per a la promoció del festival van encarregar una campanya publicitària a Lowe & Partners i el resultat és sensacional. De fet amb els cartells presentats varen guanyar el premi "Romanian AdPrint Festival". Per a mi el millor dels tres cartells és el de "Basic Instinc as directed by Almodovar", tampoc té desperdici el cartell de (Lord of the rings as directed by Kusturica", la darrera està bé però no està tan trobat com els altres. Què en penseu? Hagfish on earth

Com miraria Almodovar la peli ‘Instint Bàsic’? I Lars von Trier ‘Titanic’? O Kusturica ‘El senyor dels anells’?
















12.2.07

100 Greatest Guitar Solos

     Avui m’ha arribat una relació dels 100 millors solos de guitarra (http://guitar.about.com/library/bl100greatest.htm). El meu passat (i present encobert) de heviata m’ha fet remanar i veure que hi sortia. M’he dut una grata sorpresa al trobar-hi alguna de les meves cançons predilectes. La relació de solos/cançons que a mi m’agraden és la següent:

1. Stairway to Heaven Led Zeppelin
2. Eruption Van Halen
3. Freebird Lynyrd Skynyrd
6. November Rain Guns n' Roses
7. One Metallica
8. Hotel California The Eagles
9. Crazy Train Ozzy Ozbourne
12. Johnny B. Goode Chuck Berry
20. Bohemian Rhapsody Queen
22. Sultans of Swing Dire Straits
23. Bulls on Parade Rage Against the Machine
24. Fade to Black Metallica
26. Smells Like Teen Spirit Nirvana
28. Mr. Crowley Ozzy Ozbourne
29. For the Love of God Steve Vai
30. Surfing With the Alien Joe Satriani
37. Sweet Child O' Mine Guns n' Roses
51. Master of Puppets Metallica
56. War Pigs Black Sabbath
58. Cocaine Eric Clapton
63. Black Hole Sun Soundgarden
65. In Bloom Nirvana
67. Beat It Michael Jackson
72. Walk This Way Aeorosmith
80. You Shook Me All Night Long AC/DC
81. Sweet Jane The Velvet Underground
89. Killing in the Name Rage Against the Machine
97. Cherub Rock Smashing Pumpkins

     Cal destacar que alguns els he posat en honor al que representen (.: Walk this way, crec que hi ha coses millors d’Aerosmith però què hi farem) i alguns que no els he posat tot i que són genials. Ara bé, m’ha sobtat molt l’absència de sang jove entre la llista ja que com veureu hi ha molt vejestorio a la llista (sobretot si mireu la llista complerta), molts dels cuals retirats per edat, salut o mort. També m'ha sorprès la presència o posició de molts d'ells. Suposo que freaks de la música com el meu amic miquel tindrien una llista on sortirien més grups/solistes que en la meva ja que jo a gran part o ni els conec o ni els suporto per tant... Hagfish on earth




 

9.2.07

Curiós text

L'altre dia estava jo passant l'estona perdut en una inmensitat de pàgines web i vaig trobar el següent text. L'autor afirmava que estava escrit en un codi especial. Després de trencar-me les banyes buscant quina encriptació tenia, vaih veure que era molt més senzill. Enteneu el text?



C13R70 D14 D3 V3R4N0 3574B4 3N L4 PL4Y4 0853RV4ND0 D05 CH1C45 8R1NC4ND0 3N 14 4R3N4, 357484N 7R484J484N MUCH0 C0N57RUY3ND0 UN C4571LL0 D3 4R3N4 C0N 70RR35, P454D1Z05, 0CUL705 Y PU3N735. CU4ND0 357484N 4C484ND0 V1N0 UN4 0L4 D357RUY3ND0 70D0 R3DUC13ND0 3L C4571LL0 4 UN M0N70N D3 4R3N4 Y 35PUM4 P3N53 9U3 D35PU35 DE 74N70 35FU3RZ0 L45 CH1C45 C0M3NZ4R14N 4 L10R4R, P3R0 3N V3Z D3 350, C0RR13R0N P0R L4 P14Y4 R13ND0 Y JU64ND0 Y C0M3NZ4R0N 4 C0N57RU1R 07R0 C4571LL0 C0MPR3ND1 9U3 H4814 4PR3ND1D0 UN4 6R4N L3CC10N; 64574M05 MUCH0 713MP0 D3 NU357R4 V1D4 C0N57RUY3ND0 4L6UN4 C054 P3R0 CU4ND0 M45 74RD3 UN4 0L4 L1364 4 D357RU1R 70D0, S010 P3RM4N3C3 4 4M1574D, 3L 4M0R Y 3L C4R1Ñ0, Y L45 M4N05 D3 49U3LL05 9U3 50N C4P4C35 D3 H4C3RN05 50NR31R.

S2L078S



Ja posats us deixo també un vídeo relacionat amb l’amfiox, en aquest cas es tracta d’un profesor anglòfil que canta una divertida cançó. Alguns recordareu que la lletra estava penjada en un dels suros del departament antic.




Apa adeu i que disfruteu del cap de setmana. Hagfish on earth
 

8.2.07

Buenafuente 1: Jiménez los Santos 0

L’Andreu Buenafuente és molt gran. Alguns disfrutàvem del seu programa que feia a Radio Barcelona amb tota la colla del Terrat. Després va fer el salt a TV3 on ja vam veure el potencial de l’Andreu i tota la seva troupe. L’èxit que va asolir va ser tal que al final va fer el salt a la televisió estatal. Haig de reconèixer que durant la seva etapa a A3 no l’estic seguint massa ja que l’horari és una mica exagerat i ademés hem de reconèixer que en catal’a fa més gràcia –opinió personal-. Ara bé, la meva felicitació és molt sentida i es deu a un altre motiu. L’Andreu Buenafuente a rebutjat el premi “Micròfon d’Or” ja que otorgaven el mateix premi a Don Federico Jiménez Losantos. El Buenafuente ha tramès un comunicat on declinava el premi ja que: “No puc comparar-me, de cap manera, a l'esmentat periodista, i és per això que declino amb tot el respecte a la seva institució el premi que m'han concedit”. Ja era hora que algú comencés a dir en públic encara que sigui de manera encoberta i irònica, que el Jiménez Losantos és un individu la opinió del qual em reservo però només dir que el que ell i la gent de la seva corda diuen no és més que una demagògia constant i anticatalana (ja no anticatalanista sinó que està en contra de qualsevol cosa lligada amb Catalunya). Crec que ja va sent hora que es comencin a prendre mesures contra gent que diu barbaritats com la que ara us explicaré. En ple debat sobre els fets que van succeir a Madrid en 11 de març, el nostre amic no només pretenía convèncer als oients sobre la clara implicació d’ETA en l’atentat sinó que ademés va dir que aquest no havia estat el pitjor atentat que havia patit Espanya. Segons ell, el pitjor atentat va succeir a Paracuellos del Jarama fa bastants anys, per ser exactes durant la guerra civil. El suposat atentat va ser l’execució d’un seguit de detinguts per part d’un grup de militants republicans dirigits per un jovenívol Carrillo. No dubto que l’acte que va ordenar Santiago Carrillo va ser un masacre però comparar les accions de guerra entre dos bàndols enfrontats amb la masacre indiscriminada de civils… NO TENEN VERGONYA. Com començava el post d’avui, felicitats Buenafuente. Fins aviat, Hagfish on earth




 

7.2.07

Divagacions

Fa una setmana que us tinc abandonats, pluralitzo ja que només conec dues persones que em llegeixin, poder poques però més d’una. Haig de reconèixer que no n’he fet cap tipus de publicitat ja que utilitzo aquest mitjà de comunicació per a expresar certes coses que em fan ballar el cap. Avui us volia parlar dels recents comentaris que a fet el futbolista del FCB Oleguer Presas. M’ha fet molta gràcia el revolt que han generat ja que toquen un tema una mica espinós en el nostre país, la democràcia del poder judicial. A mi el que més m’agrada és l’actitud del jugador ja que és dels pocs jugadors que sembla tenir cap ja que fa declaracions relacionades amb molts temes fora del futbol. Això és extremadament inusual en el món de l’esport i especialment en el de l’esport català. Que dir del gran Pau Gasol que quan li parlen de Catalunya respon amb divagacions. També en sorprèn la presència d’un segon esportista pensant en la plantilla del FCB. Aquest és el cas de Lilian Thuram, gran defensa però millor persona. Les declaracions que va fer sobre la política del presidenciable Nicholas Sarkozy són sensacionals i no han tingut relevància, tot i dir-li de racista en amunt, ja que no toquen a ningú d’Espanya. Quan pugui ja m’extendré en aquest tema.

Per acabar us volia posar un link d’un vídeo que a fet un dels membres del meu tribunal de Tesi. En aquest es veu el desenvolupament embrionari de l’amfiox Branchiostoma lanceolatum. És sensacional veure com l’embrió es va formant a partir de la fecundació d’un ou. A disfrutar-ho, Hagfish on earth




 

31.1.07

Crispació política al país basc



Peridis (C) publicat a El País (26/1/07)



Aquest darrer cap de setmana vaig disfrutar de la companyia de la meva tieta de Donosti. El cap de setmana va transcorrer alegrement però hi ha un fet que sempre m’ha sorprès de la gent del país basc. La política de casa seva és un tema bastant tabú i en conseqüència, tot i la situació actual no vàrem parlar del tema fins l’últim dia i per petició meva. Per sort, la meva família té unes idees polítiques bastant correctes ja que no són borrokes o abertzales, més aviat són d’esquerres no nacionalistes. El resum global de la conversa és que encara queda esperança tot i que preocupa la crispació generalitzada que hi ha. Aquesta es veu fomentada per certes agrupacions polítiques que en treuen un rèdit electoral. Ahir mateix, al ple de l’ajuntament de Donosti van entrar uns energúmens que cridaven coses com “Iñaki askatu” (llibertat per a Iñaki). Aquests pretenien reivindicar la llibertat del pres Iñaki de Juana Chaos que es troba reclòs per l’aplicació sutil de la llei. Dic això ja que, tot i que crec que l’etarra no es mereix massa, és cert que si pretenem ser un pais realment democràtic, els codis penals i la constitució no han de ser eines subjectives ja que hi ha gent al carrer i als mitjans de comunicació que diuen barbaritats més greus que las de de Juana i no els hi passa res. Tot això ho dic ja que la resposta que es va produir a la irrumpció dels energúmens al ple de Donosti va ser fer-los fora pero una vocal del PP va dir: “que cojan unos bollos para el muerto de hambre” en clara alusió a la vaga de fam que està realitzant l’etarra Iñaki de Juana Chaos. Aquest comentari és similar al que va fer el líder de la oposició (Mariano Rajoy) el dia que el tribunal va decidir no alliberar de Juana, va dir que era el dia més feliç de la seva vida. Pobre infeliç, hauria d’anar al metge i fer-s’ho mirar ja que crec que segur que ha tingut millors dies i per tant és un mentider compulsiu o realment és un infeliç patològic.

Comprenc que la situació al país basc és francament complicada i que no es pot alliberar un pres perquè està en vaga de fam però crec que molts compartiu la opinió meva de que amb comentaris com aquests el problema no es solucionarà mai. Al cap i a la fi els perjudicats som nosaltres, el poble, i alguns polítics han entrat en un joc en el qual la opinió del poble no es considera a no ser que sigui per a manipular-la tal i com hem observat amb el boicot cap a Catalunya. Com ja vaig dir un dia, JA N’HI HA PROU. Hagfish on earth



 

30.1.07

Reflexions al vàter (+13)



Avui parlarem d’un tema una mica escatològic. En una visita que vaig fer a un gran supermercat de la cadena Eroski vaig endur-me una gran sorpresa quan vaig veure el nou producte d’una nova marca de productes derivats de la cel•lulosa. Renova és una marca que va entrar no fa massa anys a Espanya amb un producte una mica sorprenent, el paper de vàter humit. És cert que en certes circumstàncies és un producte que té el seu ús però entrar en un mercat acaparat per Scottex i pocs més amb un producte tan estrany.. Ara bé, la meva sorpresa va ser màxima quan vaig veure que havien tret al mercat un paper de vàter de color NEGRE. A la pàgina web de la companyia (http://www.renovaonline.net/you_isp.html) diuen que permet donar un toc modern i què és un producte que es troba a la frontera entre la decoració i l’art o el luxe i el mundà. Com a publicitat està molt bé, com a producte no se’n pot discutir l’originalitat però, a mi hi ha una cosa que em capfica. Jo sóc dels que penso que les coses s’han de dissenyar per a facilitar-ne l’ús. El paper de vàter el fem servir per a rentar-nos el cul. Tots sabem que hi ha diverses maneres de fer-ho; amb la ma per darrere, amb la ma per davant, separant les natges… Però el que tots fem en algun moment es mirar el color del llepet (taqueta produïda pel contacte d'una cosa que deixa) que queda en el paper de vàter. I la pregunta del mil•lió de dolars és: Com saps que has fet net si el color del paper no et permet saber-ho? A mi se m’acudeixen diverses maneres però totes elles són prou escatològiques com per a no plasmar-les tot i que s’accepten suggeriments. Fins aviat, Hagfish on earth 

24.1.07

Homo catalanicus meteorologicus

La meva obsessió fa que em fixi amb certs detalls. Fa una setmana, estava jo al supermercat fent la compra de la setmana quan vaig sentir dues àvies que remugaven per el calor que estava fent. Deien que alguna cosa com:



Iaia 1: no et sembla que fa molta calor…

Iaia 2: no ho saps prou bé, això abans no pasava…

Iaia 1: serà el canvi climàtic…



Vaja, la feien petar i discutien del canvi climàtic (d’aquest tema ja en parlarem en un altre moment). Avui pel matí me les he tornat a trobar i ves per on, parlaven del mateix tema amb la mateixa preocupació. Ara bé, el subjecte particular no era el calor sinó el fred. Segons elles el fred que feia era tan insopurtable com el calor de la setmana passada, el temps estava més boig que mai…

El nostre pais es caracteritza per una obsessió per el temps i el que és clar és que “mai plou per al gust de tothom” (i mai més ben dit).

Cal recordar que el temps de la setmana passada no era tan exageradament estrany (tot i que alguns poguem preferir el fred) i molt menys el d’aquesta setmana. El problema és el canvi que hem patit. Fa uns dies, el temps recordava la primavera i de sobte, ha arribat l’hivern però sense exagerar. Jo personalment estic encantat però també haig de reconèixer que quan surto al carrer pel matí quan vaig a la feina o al vespre, quan torno cap a casa, fot un aire que et quedes glaçat (en breu faré una entrada sobre la temperatura de sensació). Fins aviat, Hagfish on earth



 

22.1.07

La tempesta de gel (que no tindrem...)

Com molt bé diu el cronista de la "Llumenera de Nova York", el fenomen al qual us feia referència en el darrer escrit és un dels eixos de la pel·lícula d'Ang Lee que porta el mateix títol. El que no se si el meu estimat cronista sap és que el seu estimat bloc fa referència a la maçoneria ja que el fundador de la revista pertenyia a aquesta curiosa agrupació.



Per aquestes contrades, l'esperat canvi de temps encara no ha arribat. Avui tenim un dia rúfol (com el partit del Barça d¡ahir); han caigut 4 gotes i quan dic 4 gotes parlo de la quantitat d'aigua justa per a mullar els carrers sense fer bassals però convertint els carrers en pistes de patinatge en potència. Des d'aquest minialtaveu faig una crida per a millorar la neteja dels carrers de BCN. Com en aquesta ciutat quasi no plou (i aquest any menys), la pols, contaminació o que se jo, es va dipositant als carrers i quan cauen 4 gotes... Voila! Patinades assegurades. Avui mateix he tingut un parell d'ensurts en els quals he pensat que em trencaria l'espinada però per sort no ha estat així. Espero que finalment el temps es normailtzi i pugui així comentar-vos altres històries que tinc pendents.
Avui he pogut disfrutar de la maravellosa experiència de portar la Tesi a enquadernar. Dic maravellosa experiència ja que m'ha atès una simpàtica noia que m'ha fet un curset accelerat sobre les tasques d'edició, maquetació i no se quantes coses més. Quan ha començat a parlar-me de les mides en milímetres i polzades m'he començat a perdre. Per sort he entès que en pocs dies tindré les galerades i per tant podré comprovar si he fet el que havia de fer. Fins aviat, Hagfish on earth (tant de bo fos Hagfish on ice... potser hauré d'inventar-me un cocktail! ;) )

18.1.07

Meteomania

Dit i fet, ahir us vaig revelar una de les meves passions i ara en rebreu les conseqüències. Per començar m'haig de felicitar per haver aconseguit trobar i posar el banner que informa del temps en temps real de Barcelona. A més us permetrà entre altres buscar la previsió meteorològica per a qualsevol localització. 
M'ha sorprès descobrir un fenomen meteorològic que s'anomena "freezing storm" o de fet tempesta gelant. És un curiós fenomen en el qual hi ha aire molt fred en superfície però no en alçada. En  aquesta situació si arriba una tempesta, no neva ni fa calamarsa sinó que plou però... Quan l'aigua toca la superfície es glaça instantàneament. El "llumenera de NY" no se si ha viscut aquest fenomen però conec gent que ha estat al Canadà i diu que és com un malson. Es tracta de gel que s'acumula ràpidament i en grans quantitats fet que provoca que les branques/cablejat elèctric/... es trenquin, que les carreteres o boreres patinin com a pistes de gel...






http://www.wunderground.com/blog/EastCoastWeather/show.html
 

17.1.07

PHD comics

Avui vull parlar-vos de la pàgina web www.phdcomics.com. Com haureu vist he afegit un link per a què hi pogueu accedir fàcilment. En aquesta web es publica periòdicament una tira còmica relacionada amb el món de la recerca. La majoria de personatges són membres dels diferents graons de la gerarquia universitària: estudiants, alumnes interns, doctorands, jefes... La veritat és que la tira còmica és excepcional i reflexa de manera molt divertida les situacions que un es pot trobar en el maravellós món universitari i les seves relacions. A mi, hi ha un aspecte que m'agrada molt i és l'elevat paral·lelisme què hi ha entre la recerca a Estats Units i la que es fa en les nostres contrades. De fet les similituds són extensibles a qualsevol entorn on es faci recerca. Dic això ja que des de casa tenim la tendència a pensar de que a fora tot funciona millor i llegint històries d'aquestes te n'adones que tot plegat és fals ja que a tot arreu es pot fer bona o mala recerca, tenir bons o mals jefes... Per tant poder que anem millorant l'opinió que tenim de nosaltres i ens elevem una mica l'autoestima. Això però no té res a veure amb l'interès que mostren moltes persones en marxar a l'estranger; ara bé, les motivacions molts cops no són tan científiques com personals i per tant ja estem parlant de figues d'un altre paner.


Canviant de tema, us volia comentar una obsesió personal: la meteorologia. Haig de reconèixer què és una disciplina que em fascina i no descarto en un futur fer algun tipus d'aprenentatge. Us dic això ja que espero poder afegir qüestions meteorològiques en aquest bloc i satisfer així la meva afició que, per altra banda, és una afició ben arrelada en les nostres contrades. Segons diverses fonts meteorològiques pot ser que finalment tinguem un canvi de temps. Sembla que l'anticicló que ens ha privat d'un hivern frescot i plujós marxarà i es situarà de tal manera que permetrà l'arribada de borrasques i aire fred. Això vol dir que amb una mica de sort les temperatures es normalitzaran una mica i fins i tot plourà (fenomen molt necessitat en els darrers anys). Fins aviat, Hagfish on earth

16.1.07

El retonno

 Ja sóc per aquí de nou. Fa temps de la darrera entrada al blog i molts pensareu que sóc un deixat. Teniu raó, sóc un deixat però us diré una cosa més. També sóc un gos i desde que vaig dipositar la tesi m'he dedicat a mandrejar de moltes maneres. Primerament vaig anar a visitar a la família del país basc. Allà vaig disfrutar de la familia, de la ciutat i els seus costums. Ara us podria posar les dents llargues explicant-vos les maravelles culinàries en format pintxo o plat que vaig disfrutar però seria lleig. Només recomanar-vos que quan pugueu us hi escapeu i disfriteu de la gent i la cultura.



Després vaig empalmar amb les pre-vacances nadalenques i el Nadal. De fet va ser molt similar que el que havia fet al pais basc però a BCN. És a dir, xerrar, passejar, menjar i beure; vicis diversos que a un servidor li agrada disfrutar (així estem...). I pasades les festes he tornat a treballar. Per evitar traumes postvacacionals he començat a ritme lent però cada dia faig una mica més que l'anterior (i per aquest motiu he reactivat el bloc).

No vull marxar sobre un fet que m'ha trasbalsat aquests darrers dies. L'estupid atentat d'ETA a la T4 de Barajas ha estat una barbarie que alguns creiem que podriem oblidar. Però pitjor ha estat la resposta de certs partits polítics o mitjans de comunicació que ens mostren com l'únic interès que tenen és el rèdit electoral.

JA N'HI HA PROU!!!