26.3.07

Fonts d'informació



La setmana passada, el meu germà va ser citat a la premsa i a la ràdio. El motiu d'aquesta rellevància mediàtica va ser la caràtula d'un DVD pirata que va comprar amb la seva amiga i companya d'aventures Olga. La pel·lícula en qüestió era "Caniche" de Bigas Luna i en el llibret sortia la foto del director. Ara bé, la foto corresponia a en Josep Bargalló. L'anècdota té la seva gràcia ja que en Bargalló havia estat guionista de pel·lícules d'en Bigas Luna però en cap cas va ser-ne el director. Suposo que el chino de torn va fer una cerca de fotos d'en Bigas Luna i va trobar per error la d'en Bargalló en un posat molt patriòtic amb la senyera i va pensar que era la foto ideal ja que als chinos això de les banderes també els hi agrada. El meu germà ho va penjar en el seu blog (http://www.fotolog.com/bao_bao/20071364) i una amiga que té a la china li va fer gràcia i també ho va penjar. La mariona, l'amiga, té alguna conexió amb l'entorn ERC i així va començar a cremar la pólvora. No ser en quin moment la premsa se'n va fer ressò i mitjançant comentaris al blog de la Mariona o mails al meu altre germà, van localitzar a l'Ander i l'Olga i ja la tenim liada. Entrevista a la SER, notícia a El Periodico (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=390399&idseccio_PK=1026&h=). Realment estem pobres de notícies o això de la globalització té implicacions curioses. No em puc estar de fer un comentari sobre les fonts d'informació que utilitzen actualment els diaris ja que el comentari de: "Potser és per l'actitud patriòtica de Bargalló, mirant de perfil i amb la senyera al costat. Això agrada molt a la Xina, són molt nacionalistes", raona Permanyer. Com si el meu germà fos una eminència en política... Fins aviat, Hagfish on Earth

1 comentari:

bao_bao ha dit...

Bueno, la filtración a la prensa fue a través mío: Manel Ollé, compañero mío en la Pompeu, tiene amigos en el Periódico, y me pidió permiso para dar a conocer el hallazgo que por cierto, fue de Olga y no mío.

"Raona Permanyer", jeje, es lo que más me mató del artículo -cuyo autor, por cierto, fue bastante maleducado, me pidió el teléfono y le dejé claras las horas a las que debía llamar debido a la diferencia horaria; total, el tipo me llamó a las doce menos cuarto y me sacó de la cama-.