24.1.07

Homo catalanicus meteorologicus

La meva obsessió fa que em fixi amb certs detalls. Fa una setmana, estava jo al supermercat fent la compra de la setmana quan vaig sentir dues àvies que remugaven per el calor que estava fent. Deien que alguna cosa com:



Iaia 1: no et sembla que fa molta calor…

Iaia 2: no ho saps prou bé, això abans no pasava…

Iaia 1: serà el canvi climàtic…



Vaja, la feien petar i discutien del canvi climàtic (d’aquest tema ja en parlarem en un altre moment). Avui pel matí me les he tornat a trobar i ves per on, parlaven del mateix tema amb la mateixa preocupació. Ara bé, el subjecte particular no era el calor sinó el fred. Segons elles el fred que feia era tan insopurtable com el calor de la setmana passada, el temps estava més boig que mai…

El nostre pais es caracteritza per una obsessió per el temps i el que és clar és que “mai plou per al gust de tothom” (i mai més ben dit).

Cal recordar que el temps de la setmana passada no era tan exageradament estrany (tot i que alguns poguem preferir el fred) i molt menys el d’aquesta setmana. El problema és el canvi que hem patit. Fa uns dies, el temps recordava la primavera i de sobte, ha arribat l’hivern però sense exagerar. Jo personalment estic encantat però també haig de reconèixer que quan surto al carrer pel matí quan vaig a la feina o al vespre, quan torno cap a casa, fot un aire que et quedes glaçat (en breu faré una entrada sobre la temperatura de sensació). Fins aviat, Hagfish on earth



 

1 comentari:

miquel tuson ha dit...

Què m'has de dir de la temperatura de sensació!
En aquest precís instant a la ciutat: -13C i de sensació, wind chill factor que en diuen aquí, -21C.