La tempesta de gel (que no tindrem...)

Com molt bé diu el cronista de la "Llumenera de Nova York", el fenomen al qual us feia referència en el darrer escrit és un dels eixos de la pel·lícula d'Ang Lee que porta el mateix títol. El que no se si el meu estimat cronista sap és que el seu estimat bloc fa referència a la maçoneria ja que el fundador de la revista pertenyia a aquesta curiosa agrupació.



Per aquestes contrades, l'esperat canvi de temps encara no ha arribat. Avui tenim un dia rúfol (com el partit del Barça d¡ahir); han caigut 4 gotes i quan dic 4 gotes parlo de la quantitat d'aigua justa per a mullar els carrers sense fer bassals però convertint els carrers en pistes de patinatge en potència. Des d'aquest minialtaveu faig una crida per a millorar la neteja dels carrers de BCN. Com en aquesta ciutat quasi no plou (i aquest any menys), la pols, contaminació o que se jo, es va dipositant als carrers i quan cauen 4 gotes... Voila! Patinades assegurades. Avui mateix he tingut un parell d'ensurts en els quals he pensat que em trencaria l'espinada però per sort no ha estat així. Espero que finalment el temps es normailtzi i pugui així comentar-vos altres històries que tinc pendents.
Avui he pogut disfrutar de la maravellosa experiència de portar la Tesi a enquadernar. Dic maravellosa experiència ja que m'ha atès una simpàtica noia que m'ha fet un curset accelerat sobre les tasques d'edició, maquetació i no se quantes coses més. Quan ha començat a parlar-me de les mides en milímetres i polzades m'he començat a perdre. Per sort he entès que en pocs dies tindré les galerades i per tant podré comprovar si he fet el que havia de fer. Fins aviat, Hagfish on earth (tant de bo fos Hagfish on ice... potser hauré d'inventar-me un cocktail! ;) )